Sexe, mentides i autopistes
Un model viari del passat pel 2019.
Un model caríssim i que els mallorquins pagam al 100%
El Consell de Mallorca executa amb mà de ferro el Pla de Carreteres del PP. Els darrers anys s’han executat, aprovat i licitats projectes d’obra nova al voltant dels 200 milions d’euros. Autopistes, trams del Segon Cinturó, tercers carrils, enllaços, macro rotondes i variants avancen a tota màquina gràcies a pressupostos extraordinaris. Totes aquestes obres les estam pagant els mallorquins al 100%. Ens deien que Madrid obligava a fer autopistes o no pagaria, però d’ençà del 2011 Madrid no ha pagat ni 1€ de les obres del conveni de carreteres.
Les xifres de l’autopista
El 6 de juliol de 2017 s’aprovà la construcció d’una autopista entre Llucmajor i Campos gràcies al vot de tots els partits del Consell de Mallorca. Les xifres del seu impacte són d’una magnitud extraordinària. Expropien a més de 300 propietaris de 220 finques, expropien fins a 31 hectàrees (31 camps de futbol de primera) però el projecte pot arribar a ocupar-ne prop de 45, tot plegat sense comptar el patrimoni afectat. També maregen les xifres econòmiques, els costos s’havien anunciat al voltant de 37.509.000€, tot i que podrien licitar-se a la baixa o a l’alça, depenent d’un recurs en vigor. Les xifres del projecte inicial, apuntaven a prop de 170.000 metres cúbics de terra fèrtil extreta. I tot plegat per guanyar 1 minut i 48 segons (de 80 a 110 per un tram de 8,8 km).
Acció a les festes de Sant Sebastià 2017 de Ciutat abans del concert de La Gran Orquesta Republicana.
La sinistralitat a la carretera cau en picat. Més autopistes no vol dir més seguretat
Un dels arguments per justificar aquest projecte, és la sinistralitat de la via. Aquesta afirmació no és certa, com ha confirmat la mateixa consellera Mercedes Garrido. Després de les modificacions fetes a la carretera pel Consell l’any 2015, no hi ha hagut més accidents greus atribuïbles a la via, el que demostra que és possible fer compatible la seguretat sense haver de fer autopistes i el Consell sap com fer-ho. Les autopistes no són per a nosaltres, ni per millorar la seguretat, són inèrcia del passat.
Aquesta nova autopista és un frau als ciutadans
Poc abans de les eleccions autonòmiques, MÉS per Mallorca titllava el projecte de faraònic per boca de Joan Font, el seu portaveu al Consell. Font deia que era «una barbaritat, pensat únicament per beneficiar grans superfícies…». També deia «qui pagarà les conseqüències serà el petit comerç de les poblacions afectades», afegia que «no té cap viabilitat econòmica i mediambiental» i que «aquest projecte no està inclòs dins el Conveni de Carreteres i, per tant, serà l’administració insular qui haurà de córrer amb les despeses». Ara però hi donen suport total votant SÍ, amb entusiasme.
El programa electoral de MÉS per Mallorca deia al seu punt 74 «suprimir les autopistes camuflades de desdoblament», fent clara referència a aquest projecte. El PSOE també va presentar al·legacions al projecte, perquè deia que era desmesurat.
Per la seva banda, Podem, deia al seu programa electoral que «regularitzarem la integració paisatgística de les infraestructures…», qualificava les autopistes de «no llocs» i deia que «a una illa tan petita no hi tenen sentit» (punt 208). Una facció del partit, fins i tot va impulsar un manifest contrari on deia que era un projecte «depredador del territori» i que no entendria que el partit hi donés suport1.
Pancarta a la manifestació del 23-S «Fins aquí hem arribat!».
El projecte del PP tenia 43 metres d’amplada i era una autopista. La del PSOE, MÉS i Podem en farà 42 i és un desdoblament
La diferència entre l’autopista del PP i la de PSOE–MÉS–Podem seria de sols 1 metre. La del PP però, destrossava el territori, es feia per afavorir a les grans superfícies, era caríssima, un favor a les constructores, estenia un model depredador. La que han aprovat PSOE– MÉS–Podem amb el suport total de PP, PI i Ciudadanos ara és sostenible i respectuosa. No hi ha dret a això!
Un projecte aprovat de la pitjor manera
Els projecte més car de la legislatura no va poder ser comparat amb el del PP. Tampoc va poder ser estudiat per la ciutadania, ni pels 300 expropiats perquè ni tan sols va passar l’habitual procés d’Exposició Pública, un tràmit imprescindible per fer al·legacions i defensar o proposar correccions. El Consell s’escuda en què el projecte del PP ja s’havia exposat, i com que aquest no era substancialment diferent (això ho diu tot) no calia. El projecte tampoc va ser votat a un plenari ordinari del Consell de Mallorca, perquè es va dur a una Comissió formada per poc més de 10 persones, sense públic, sense premsa, sense debat, sense transparència. Aquesta autopista també és un desgavell per la forma com s’ha tramitat.
Un dineral només per fer asfaltar
En acabar aquesta legislatura el Consell de Mallorca haurà gastat més de 200 milions en noves carreteres. Palma–sa Pobla i Lloseta, variant d’Algaida, enllaç de Santa Maria, Llucmajor a s’Estanyol, el túnel del camp del Balears, desdoblament del tram de Son Ferriol i accés al Pla de na Tesa, desdoblament del Segon Cinturó de Palma i enllaços a centres comercials, accés a Port Vell (Son Servera) i diverses rotondes. Per exemple, el pressupost de 2016 en carreteres per Mallorca va ser de 85 milions, mentre el mateix any el pressupost en energies netes i canvi climàtic del Govern Balear va ser tan sols de 3 milions, l’equivalent a 2,5 rotondes.
Aquests projectes són una continuació del model creat i impulsat per PP–UM. Donen cobertura a un model de transport obsolet i depredador, que es menja uns recursos enormes que podrien anar a transport públic i millora de la mobilitat.
Madrid no paga, el Consell segueix construint
El conveni de carreteres signat el 1999 i renegociat el 2007 no es paga ni es pagarà. Aquest extrem no ha fet replantejar-se la vella política de carreteres i autopistes a cap dels Governs del Consell de Mallorca. Hem sabut que el Ministeri de Foment vol resoldre el Conveni. Un dels motius és la nefasta política del Consell de les darreres legislatures, que ha estat incapaç de justificar les obres que ha executat, donant una excusa perfecta al Ministeri per plantar-se i no pagar-les. De fet, el Ministeri de Foment no ha posat ni 1€ des de l’any 2011, el darrer any que va pagar alguna obra. De llavors ençà no han pagat ni un cèntim, però el Consell ho ha obviat i ha seguit construint noves carreteres incloses en el Conveni i fent veure davant la societat que aconseguirà els doblers.
Una xarxa sostinguda per polítics, alts funcionaris i constructores
Arribats aquí us demanareu on és el sexe (era sols un reclam banal per enganxar) i com és possible que aquest model caríssim i insostenible s’aguanti. Més enllà dels partits, hi ha tot un entramat tècnic i polític que impedeix redreçar les polítiques de l’asfalt. El Consell sosté dues desenes d’enginyers de carreteres i la majoria dominant és descaradament favorable a aquesta política. Aquesta gran quantitat d’enginyers no aconsegueix però, que no s’externalitzin projectes a empreses privades, impedir els «modificats» que suposen inflar molts projectes prop d’un 20% més del que s’havien licitat i que la política de manteniment de carreteres sigui cada dia més onerosa per les administracions i els ciutadans. Un model corrupte (diguem-ho pel seu nom) neoliberal, d’escala continental, sense criteris ambientals i caríssim.
1 Anticapitalistes Illes Balears (2016, novembre) No volem més autopistes.